Vandana Shiva recull els seus trenta anys d'investigació i èxits en el camp de l’ecologia en un poderós manifest que demana justícia agrícola i sostenibilitat.
L’alimentació i l’agricultura són terreny d’enfrontament ideològic. Un mite molt estès afirma que l’agricultura industrial alimenta la majoria de població mundial. Els defensors d’aquest model, que depèn en gran mesura de les energies fòssils, afirmen que és l’única manera d’alimentar la població de la Terra. Aquest tipus d’agricultura, però, només genera el 30% dels aliments mundials i com a contrapartida converteix agricultors i consumidors en dependents d’unes poques empreses. Empreses que no cultiven aliments, sinó beneficis, a través d’un sistema de producció global basat en l’explotació de varietats transgèniques, en monocultius ubicats sobretot en països del Sud. Un sistema que expulsa els petits productors i concentra la propietat.
Però hi ha un model alternatiu, preocupat per garantir la continuïtat de les tradicions ancestrals, i que funciona en harmonia amb la naturalesa. Aquest model està governat pel que l’autora anomena «llei de la reciprocitat», una teoria ecològica de l’agricultura basada en els éssers vius i els vincles que constitueixen, que posa el focus en la terra i els petits productors i, sobretot, les productores. Qui alimenta el món en realitat?, que recull els trenta anys d'investigació i èxits de Shiva en el camp de l’ecologia és un poderós manifest que demana justícia agrícola i sostenibilitat.