Una distopia ecologista a una Barcelona futurista per un autor reconegut pel gènere literari, una novel·la on la terra està un estat de transmutació suau però constant.
La crosta de la Terra no ha deixat d’ondular-se d'ençà que el temps és temps. Valls i muntanyes, rius i oceans, pobles, boscos i ciutats, viuen en un estat de transmutació suau però constant. En l’actualitat, els éssers que l’habiten s’han d’adequar a les normes biofísiques pertinents o més val que es disposin a patir la visita de la Clau i el seu escamot d’assassins professionals.
Ecologistes fins al fanatisme, no coneixen altre límit que el de la seva pròpia creativitat, i ara que l’opció de fixar l’oscil·lació terrestre s’ha convertit en un fet factible; ara que la resistència augmenta i el sistema capitalista és un cau de corrupció ambiental, faran el que calgui per preservar l’algoritme en perill d’extinció.
L’art de l’excés és una història d’amors absoluts i de conviccions devotes, una representació de la humanitat des de l’altre cantó del mirall. En un món fet a imatge del nostre, la Clau i els seus lluitaran amb totes les seves forces per preservar unes posicions ideològiques irrefutables. Mataran i estimaran a parts igual, i acabaran demostrant que, a l’hora de la veritat, els instints naturals són el resultat d’una simple fórmula matemàtica.
«Fusiona, amb encert, l’ambició literària, la ciència-ficció especulativa i el ritme de les millors produccions audiovisuals estrangeres.»
Jaume C. Pons Alorda
«Imagina't un planeta Terra on els dolents són els bons i l'assassinat és un bé preuat. Imagina-t'ho tot a l'inrevés i alhora idènticament igual. En la nova novel·la del Maiol de Gràcia, tot això és possible.»
Iolanda Batallé Prats
«Catalunya és Catalunya, però també és Twin Peaks, també és un cercle de l’infern de Dante. Als llibres del Maiol tot és normal i tot és estrany, i vols (i no vols) que no acabi mai aquest malson. Els llibres del Maiol no són altres llibres, són altres mons.»
Roger De Gràcia
«A L'art de l'excés, Maiol de Gràcia, crea i destrueix una societat inamovible dins una Terra movible. Un mirall deformat de nosaltres mateixos i del món que insisteix a envoltar-nos.
L'escriptura concisa del Maiol i la cursa imparable d'esdeveniments faran que el lector avanci sense aturador per descobrir-ne el final.»
Marta Gustems
