Una dona ja madura vetlla la seva mare. La seva mare agonitzant. Veure-la en aquest estat terminal li produeix un efecte mirall: el contrapunt de les seves dues vides, dues línies paral·leles, una al costat de l'altra, depenent una de l'altra però sense arribar a tocar-se mai. Des de la mort de la mare, la filla rememora els records, les emocions... reviu tota la seva vida passada, la present i la futura amb pensaments que no s'han expressat mai. Agafa consciència de la seva pròpia vellesa, ho mira tot des del distanciament i la comprensió de la nena, filla, mare i àvia que ara és i comprova que tot està en ordre.